Studios de venture i fons
Quan una prova costa una tarda, una llista curta es converteix en un pipeline
La restricció d'un studio mai han estat les idees. És que validar-ne una correctament costa un trimestre i un equip, així que trenta candidats es discuteixen en una sala i se'n construeixen quatre — i la selecció la fan les persones amb els millors arguments en lloc del mercat.
L'economia d'un studio és l'economia d'una cartera: la majoria d'intents fallen, els guanyadors ho paguen tot, i tot el model depèn de tenir prou intents. Qualsevol cosa que redueixi el cost d'un intent canvia el model més que qualsevol cosa que millori la taxa d'encert, perquè els intents es componen i la intuïció no.
El que ha estat stubbornament car no és la construcció — que porta anys abaratint-se — sinó tot el que l'envolta: la marca, el lloc web, la mesurament, la captació, la safata d'entrada, la primera campanya. Això és el que converteix una construcció en alguna cosa a la qual el mercat pot respondre realment, i sempre ha costat setmanes per idea, cada idea, des de zero.
Trenta candidats, una quinzena, evidència real
L'exercici interessant no és executar una idea més ràpid. És executar tota la llista curta — cada candidat que va sobreviure a la sala — i deixar que el mercat els classifiqui en lloc de la reunió.
Cadascun rep un nom, un cas escrit, un lloc web, un tauler i una petita campanya a una audiència real. Dues setmanes més tard hi ha una taula del que cada un va produir: respostes, registres, silenci. La taula no és un veredicte, i una bona idea pot no produir res en la seva primera quinzena per raons del tot ordinàries — però és evidència, i l'evidència en una sala plena de gent segura de si mateixa val una quantitat desraonable.
El mode de fallada a vigilar: un studio que executa trenta idees i no en dona cap un segon mes ha construït una màquina per generar landing pages mortes. El pipeline redueix el cost de començar; no redueix el cost d'acabar, i acabar continua sent on són els rendiments.
- 1Dia 1 — la llista curtaTrenta candidats, cadascun descrit en dos paràgrafs per qui el va defensar.
- 2Dia 1 — curacióNou no sobreviuen al seu propi cas escrit. Són nou trimestres no gastats.
- 3Dies 2–3 — construïtsVint-i-un llocs web, taulers i conjunts de fluxos de treball. La mateixa tarda cadascun.
- 4Dia 4 — apuntats cap enforaVint-i-un CRMs a punt, vint-i-una petites campanyes a audiències reals.
- 5Dia 14 — la taulaTres van produir converses. Dos van produir diners. Setze van produir silenci.
- ·Què passa desprésEls cinc reben gent, pressupost i un segon mes. Els setze es tanquen sense cerimònia, que és el punt.
Classificats pel mercatNo per la sala
Deu idees per trimestre, i nou d'elles haurien de morir ràpid.
Què canvia estructuralment
Quatre conseqüències que val la pena planificar
La selecció es mou fora de l'edifici
La idea amb el millor defensor deixa de superar automàticament la idea amb el millor mercat. És incòmode durant exactament una reunió i útil a partir de llavors.
Matar es fa més barat
Una idea que ocupa una tarda es pot tancar amb proves. Una idea que ocupa un trimestre i tres persones adquireix defensores, i les idees defensades sobreviuen les seves proves per uns dotze mesos.
La mesura és uniforme
Tota candidata munta el mateix tauler el primer dia, així que la taula de la quinzena compara coses comparables. La comparació de carteres sol fallar perquè cada empresa es mesurava a la seva manera.
El coll d'ampolla es mou
Cap a l'atenció. Vint-i-un experiments actius necessiten algú que llegeixi vint-i-une bústies, i els estudis que ho facin malament seran els que van tractar el llançament com a línia d'arribada.
Què prova i què no prova una quinzena de silenci
No prova que una idea sigui dolenta. Molts bons negocis són invisibles els primers sis mesos, sobretot els que venen a gent que compra amb cicle anual, i una campanya petita a un públic petit és, per disseny, un instrument feble.
El que prova és més concret i continua sent valuós: que aquesta oferta, descrita així, a aquest públic, a aquest preu, no ha produït res que valgui la pena seguir. I això són quatre variables a canviar, no un veredicte sobre el concepte — i el pipeline fa que canviar-ne una sigui una altra tarda.
Els estudis que en treuen valor seran els que tractin cada execució com un experiment amb una hipòtesi adjunta, i no com un llançament. Les eines fan l'experiment barat. No tenen res a dir sobre si vas escriure abans què esperaves que passés, que continua sent la diferència entre una cartera i una col·lecció.